martes, 22 de marzo de 2011

::un.altre.poema.d'amor...








La dolça tendresa amb la què em mires:
em desfaig a cada instant
com la mel en els teus llavis...

Dius que et dono vida,
compartir-la dia a dia
que tot fos perfecte
que les pors i les inseguretats
s'esvaïssin per sempre:
és el que jo voldria...

I gaudeixo, ara, d’aquest sentiment
quan estic a prop teu,
quan em despulles amb la mirada
la vergonya em posseeix
i no puc fer-hi res.
 
Sempre la mateixa cançó,
condemnades paraules d’amor
que em vessen de la boca
i que no puc controlar...

Sempre la mateixa història,
tinc el cap com una nòria.
 
La teva olor em segueix
no s’atura
i no es rendeix.
Va calant lentament
com la fina pluja.
 
I el desig va creixent
intensament
I se que m’estamparé
contra els murs del subconscient.

Escapant-me de la gent,
Tu ets el meu petit secret...







dedicat a una persona que estimo, malgrat tot...
 by.Alena. (26.12.10)

 

0 dulces.dosis:

errare humanum est, perseverare diabolicum

myfreecopyright.com registered & protected